I l'última tortura, la que corona totes les tortures d'aquell lloc horrible, és l'eternitat de l'infern. L'eternitat! Oh, mot temut i terrible! ¿Quina ment d'home la pot comprendre? I, recordeu-ho, es tracta d'una eternitat de sofriment. Fins i tot en el cas que les penes de l'infern no fossin tan terribles com són, encara esdevindrien infinites, car estan destinades a durar per sempre. Però, en tant que són eternes, al mateix temps, ja ho sabeu, són intolerablement intenses, insuportablement extenses. Suportar ni que fos la picada d'un insecte per tota l'eternitat ja fóra un terrible turment. ¿Què deu ser, doncs, suportar per sempre les múltiples tortures de l'infern? Per sempre! Per tota l'eternitat! No pas per un any ni per uns segles, sinó per sempre.