
A dos quarts de dues mira l'esquena de la noia, ampla. A tres quarts i mig, la cintura, estreta. A mig quart de tres, la ratlla d'ombra ente totes dues natges. A dos quarts, el triangle de blancor que (pensa a tres quarts) és l'ombra en negatiu de l'eslip que deu dur quan es bronzeja amb una bombeta d'infrarojos, o (pensa a les tres) a la neu. A un quart i mig de quatre pensa que potser encara li dura de l'estiu. A dos quarts, no comprèn com ha pogut estimar mai un ésser així, ni cap de semblant, ni cap persona, ni ningú, ni res. A tres quarts pensa que, de fet, a l'Herundina l'ha desitjada i prou.